L'engranatge cònic espiral es defineix comunament com un engranatge en forma de con que facilita la transmissió de potència entre dos eixos que s'entrecreuen.
Els mètodes de fabricació tenen un paper important en la classificació dels engranatges cònics, sent els mètodes Gleason i Klingelnberg els principals. Aquests mètodes donen lloc a engranatges amb diferents formes de dents, amb la majoria d'engranatges actualment fabricats mitjançant el mètode Gleason.
La relació de transmissió òptima per als engranatges cònics normalment es troba dins del rang d'1 a 5, encara que en determinats casos extrems, aquesta relació pot arribar fins a 10. Es poden proporcionar opcions de personalització com el forat central i la ranura de la clau en funció de requisits específics.